IN3 Working Paper Series

Viquipèdia i ciencia: conflicte o benefici mutu?

2015-10-01T13:24:03+02:00

Viquipèdia és actualment la sisena pàgina web més visitada a Internet. El que no és tan conegut és que, entre d’altres coses, ha esdevingut també el principal canal de comunicació pública de la ciència. Aquest treball presenta dos projectes de recerca que intenten explorar les interaccions entre ciència i acadèmia, d’una banda, i Viquipèdia, de l’altra, com a paradigma de l’anomenada producció entre iguals. El primer projecte, ja finalitzat, estudia les percepcions i pràctiques del professorat universitari sobre Viquipèdia. El segon, encara en fase de realització, analitza el contingut de ciència i tecnologia a Viquipèdia, per tal de veure fins a quin punt el caràcter no expert dels seus editors configura la manera com els temes de ciència i tecnologia es presenten.

Gender inequality in job quality. What has happened in Spain during the recession?

2015-10-01T13:24:03+02:00

A partir d’una mostra representativa per a 5.381 (3.079 homes i 2.302 dones) i per a 4.925 (2.719 homes i 2.206 dones) treballadors el 2008 i el 2010, i utilitzant un model d’equacions estructurals en dues etapes, el document de treball analitza els determinants multidimensionals (efectes directes) de la dimensió de gènere de la qualitat del treball a Espanya. La investigació revela quatre resultats principals. En primer lloc, tot i la crisi econòmica, la qualitat del treball a Espanya ha millorat durant el període analitzat. En segon lloc, la millora de la qualitat del treball a Espanya durant la crisi ha estat molt més favorable per als homes que per a les dones. En tercer lloc, les diferències de gènere en l’explicació de la qualitat del treball durant la crisi han augmentat considerablement a favor dels homes. En quart lloc, aquest increment de les diferències de gènere en la qualitat del treball a favor dels homes s’explica per un creixement de 4 de les seves 5 dimensions explicatives: la qualitat intrínseca del treball; l’organització del treball i les relacions socials al lloc de treball; les condicions, la intensitat, i la salut i la seguretat en el treball, i les retribucions extrínseques. Entre 2008 i 2010, la desigualtat de gènere únicament es va mantenir estable a la dimensió d’equilibri vida-treball. Pel que fa a les polítiques públiques d’ocupació i de qualitat de gènere els nostres resultats suggereixen dues conclusions importants. En primer lloc, la importància de donar molta més atenció a les dimensions vinculades amb l’entorn de treball i les relacions socials. I, en segon lloc, la necessitat d’atendre els canvis accelerats del treball. En particular, els diferents problemes de qualitat entre els treballadors i les treballadores formats i no formats, la vinculació entre les diferències de gènere i les ocupacions, i la necessitat de considerar els diferents règims institucionals i laborals per a superar les desigualtats de gènere en la qualitat del treball.

Psychosocial work factors and older workers’ health in Europe

2016-01-14T13:51:12+01:00

Utilitzant dades de 15 països europeus de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (SHARE), examino l’associació entre diferents factors psicosocials laborals i la salut autopercebuda dels treballadors i treballadores grans (entre 50 i 65 anys) (n = 12.728). Prenent com a referència els models de desequilibri entre esforç-recompensa i de baix nivell de control, estableixo com a hipòtesis (a) que els factors esforç i recompensa són predictors més rellevants d’estats de salut pobres en comparació amb el factors control a Europa; i (b) que aquestes associacions són més pronunciades als contextos relativament menys protegits laboralment com a Europa de l’est i els països mediterranis, i més febles als contextos més protectors com a Europa continental occidental i els països escandinaus. Després de diferents anàlisis de regressió logística, els resultats ensenyen que els components del factor recompensa van ser els predictors més rellevants en tres de les quatre regions; i que els països escandinaus i d’Europa continental occidental van presentar l’associació més forta entre estrès laboral i estat de salut pobre. Aquestes troballes recalquen la importància de promoure polítiques laborals i de salut a la mida que permetin als treballadors i treballadores grans romandre al mercat laboral per més temps donat el creixent envelliment de la població.

Measuring economic order in the knowledge economy: A cross-country analysis

2015-10-01T13:24:03+02:00

L’adveniment de l’economia del coneixement ha transformat el comportament dels agents econòmics i la naturalesa de les transaccions. En particular, l’increment de transaccions basades en el coneixement no associades a fluxos monetaris està debilitant el significat de mesures tradicionals de la dinàmica econòmica com el Producte Interior Brut (PIB) o l’ Ingrés Nacional (IN). L’objectiu d’aquest document de treball és millorar la mesura de la nova dinàmica econòmica introduint un model que mesura i explica l’Ordre Econòmic a l’economia del coneixement en funció de les dimensions de Governança, Riquesa, Conflicte i Mutualitat. La Renda, component de la dimensió de Riquesa, és una variable independent del model. La seva maximització no és un objectiu en el marc econòmic analitzat. Conseqüentment, el creixement de la renda i de la producció no són objectius principals, si no que tenen una contribució complementària en l’Ordre. D’altre banda el Benestar no es construeix exclusivament com a una distribució òptima de la renda fonamentada en les utilitats i preferències individuals, si no que es basa en l’ordre econòmic. La Transacció és el vehicle que constitueix la unitat mínima que facilita o impedeix els intercanvis dins de cadascuna de les dimensions econòmiques i entre elles mateixes. Es realitza una anàlisi empírica sobre una mostra de tall transversal de dades quantitatives i qualitatives de 142 països de l’economia mundial en el període 2010-2011. Es formula una regressió Logit a on la variable depenent que explica l’ordre és un índex denominat Disentropia. Una menor desigualtat de la renda (Gini) no significa un major Ordre. A mesura que una economia ateny un major Ordre la Riquesa esdevé una dimensió menys rellevant. El Desenvolupament Humà (IDH) està positivament correlacionat amb l’Ordre econòmic. La funció linear de Disentropia es normalitza per obtenir una funció anàloga a una Cobb-Douglas. Aquesta funció és doblement diferenciable i el determinant de la seva matriu hessiana és menor que zero evidenciant un comportament còncau de la variable. Es presenta un rànquing de les economies més ordenades del món que probablement tenen en comú les següents característiques: intensives en coneixement, obertura internacional, població reduïda, cultura homogènia, identitat pròpia, institucions sòlides i principalment democràcies.

Organising flexible working spaces through techno-social networks: The case of door systems in hackerspaces

2015-10-01T13:24:03+02:00

This paper should be interesting for any scholar who is curious about the role of innovation in configuring the relationship between society, organisations and ICT infrastructures. I expand a case study of a material artefact through its use to the description of an organisation which is contextualised in the wider structural transformations of capitalism. Therefore the methodological challenge is to study instances of social innovation in a way which can find material-organic connections between the micro-level ethnographic analysis and the macro-level sociological data. I ask “How participation in hacker clubs is organised in response to changing social conditions, through conventions and technologies?” Following the question, the three units of analysis to address are the changing conditions in society as a whole, the hacker clubs as organisations in the middle range, and finally the case study of techno-social means through which participation is organised. The empirically based theory of the network society stands in for the “changing social conditions”, while “hacker clubs” are studied through the North European hackerspaces scene, and “organisation through conventions and technologies” is investigated through a case study of the door systems they employ. In the conclusion, hackerspaces appear as sites where privileged urban flexible labourers (ICT workers) organise themselves using technology and culture, according to the principles of the project order and the network organisation, amidst a contemporary capitalism which seeks to separate them in space and time. Such findings are contrasted with historical changes in regimes of work discipline and capital accumulation.

#YoSoy132: ¿Un nuevo paradigma en la política mexicana?

2015-10-01T13:24:34+02:00

#YoSoy132 became the most talked about development in the final stretch of the last Mexican election. The election, held on July 1 2012, resulted in the victory of Enrique Peña Nieto, reinstating, after a twelve-year hiatus, the Institutional Revolutionary Party, which had previously ruled the country from 1929 to 2000. Throughout the campaign, polls indicated that Peña had a comfortable lead ahead of his adversaries. The emergence of the #YoSoy132 movement changed this panorama. The movement called out for opposition against Peña and had considerable impact on the electoral process and its results, as well as in the dynamics and politics of information diffusion and media. This paper argues that the #YoSoy132 phenomenon does not fit into the traditional definition of social movements. Through the analysis of close to a million tweets, this paper presents a multidisciplinary approach to #YoSoy132. First we situate the phenomenon in the history of social movements in Mexico. We will analyze how members of the movement interpret history and how they view themselves in history. Second, we will analyze how political parties used the Internet in their campaigns, and in what ways #YoSoy132 fits into this framework. Third, taking some notes from the social network analysis and complexity theories, we analyze the behavior and communication dynamics from monitoring the hashtag #YoSoy132 on Twitter, and we see the relationship of this movement with the media and its uses as a network, opening interdisciplinary views to analyze the social movements in the twenty-first century

An argument for the discrete processes of a gentle geography: London's East End soundscape

2016-01-26T10:20:34+01:00

La meva recerca investiga la relació entre el soundscape urbà i fer lloc. Està basada a l’Est de Londres pels seus forts contrastos sonors.

En aquest article argumentaré a favor de les geografies gentils urbanes, ón tot allò tàcit emergeix, ón les nostres experiències amb els diàlegs sensibles de la ciutat guien com fem lloc. Empraré un exemple de la meva recerca per a il·lustrar com el urbà tàcit es relaciona amb el fet de fer lloc, ho faré tot examinant el procés d’escolta participativa, i per tant situant-nos enmig del que escoltem. Així s’obren les portes a una reflexió sobre les maneres en les quals els sentits donen forma a la nostra concepció i a fer lloc a la ciutat. Per concloure, inscriure la meva pròpia experiència com a investigadora sensorialment discapacitada per tal d’empènyer més lluny la reflexió sobre la importància d’escoltar el soundscape i els processos discrets de fer lloc que recercar a través dels sentits pot desentelar.